Tag: malalties

no trobes a faltar el formatge?

M’ho pregunten molt sovint. És de les preguntes més recurrents que se li fa a una persona vegana. També és una de les coses que una persona abans de fer el pas cap al veganisme es pregunta: podré viure sense formatge? Hi ha molts milions de persones que són vegetarianes al món i moltes d’aquestes han pensat fer-se veganes, però el formatge! És tan bo que no poden imaginar la vida sense ell.

Jo també he estat aquí. Jo també vaig ser vegetariana uns dos anys abans de fer el pas definitiu cap a vegana. Però ja quan era vegetariana, no prenia lactis. Els lactis els havia deixat de prendre uns 2 anys abans per motius de salut. Diversos nutricionistes, naturòpates i doctors holístics em van recomanar deixar els lactis, almenys per unes setmanes, per veure com em sentia. Vaig passar un dol! No podia creure que anava a deixar de menjar formatge, encara que pensava que hi tornaria passades unes dues o tres setmanes. Només era una prova. M’encantava el formatge, era un dels meus aliments preferits (o EL preferit). En menjava cada dia, de tots els tipus, en tots els formats.

Vaig fer la prova. I no vaig tornar enrere. Em sentia molt bé, les digestions eren millors, la pell semblava millorava, els meus problemes d’al·lèrgies i asma desapareixien. No volia tornar a consumir formatge. I no ho vaig fer. Però certament, si alguna vegada accidentalment en algun plat hi havia una mica de formatge, en menjava una mica. O en alguna celebració, si hi havia alguna varietat de formatge interessant, en menjava un tallet.

Els dos anys de vegetariana abans de ser vegana en realitat només consumia ous i una mica de mel, de productes animals, em faltava molt poc per ser vegana. Però tot i això, com el consum súper excepcional i ocasional de formatge me’l permetia, semblava difícil fer el pas complet cap al veganisme.

Fins que el vaig fer. Al 2012 vaig decidir no consumir més cap producte animal, que en el meu cas serien els ous i la mel que menjava de tant en tant i el residual i esporàdic formatge o lacti dins d’alguna residual i esporàdica galeta o trosset de pastís. No va ser difícil. Encara però hi havia en el fons del meu cervell aquella veueta que deia: «Mai més formatge?»

Però és que tot i els grans passos que havia fet, majoritàriament perquè no volia contribuir al maltractament i assassinat d’animals, i per motius de salut, tot i això, encara no havia fet les milers de connexions més que vaig fer després d’haver-me fet vegana i que encara ara segueixo fent.

Ja era vegana, però encara no…
(more…)

actualització: i ara què menjo i per què? hclf, 80/10/10, crudivegana // actualización: ¿y ahora qué como y por qué? hclf, 80/10/10, crudivegana

moniato espiralitzat

En Español abajo

Fa un any i mig, vaig començar un experiment, volia provar l’alimentació viva i crudivegana, 80/10/10, HCLF, per tractar de solucionar alguns problemes de salut que, ni amb uns 3 anys i mig d’alimentació vegana, havia aconseguit. En aquest post podeu llegir el que escrivia el setembre de l’any passat després d’un mes 100% crudivegana i aquí hi trobareu tota la resta d’entrades que he anat escrivint des de llavors sobre aquest tema, amb les meves actualitzacions i amb moltes informacions d’interès.

Fa 5 anys vaig decidir que no ho faria més: no consumiria més productes animals com si no passés res, fent els ulls cecs a la realitat. Ja feia dos anys que era vegetariana (o sigui que ja no menjava carn ni peix) i havia deixat feia encara més temps el consum de llet per temes de salut. Però encara no havia fet la connexió amb el que estava passant amb els ous (si ho voleu saber cliqueu aquí) o no m’importava si de tant en tant consumia algun producte (galetes, salses, pastís) que portessin productes làctics. Fa 5 anys vaig dir que no hi hauria grisos, que era blanc o negre. No hi ha grisos perquè si prens «una miqueta» de llet en una galeta, has contribuït igualment al patiment de les vaques (llegiu-ho aquí). Jo no volia contribuir-hi «ni una miqueta».

Així que fa 5 anys vaig fer que les verdures i hortalisses, les fruites, els cereals/grans, els llegums, els fruits secs i les llavors fossin la base de la meva alimentació. Però aquests aliments es poden consumir de moltes maneres diverses i segons de quins se n’estigui consumint més, amb quines combinacions i amb quines preparacions, pot ser que l’alimentació vegana sigui saludable, no ho sigui tant o no ho sigui gens. Jo pensava que estava escollint l’opció saludable. Però en el camí d’aquests 5 anys i d’aquest darrer any i mig d’alimentació whole plant based foods (WPBF) o HCLF (high carb low fat, alta en carbohidrats baixa en greix), i amb gran contingut d’aliments vius i crudivegans, amb temporades senceres de 100% crudivegana (el mes de setembre de 2015, l’estiu de 2016 des de maig a octubre, més de 4 mesos seguits), he vist clarament que abans d’aquest darrer any i mig no estava escollint el millor per al meu cos.

Els primers 3 anys i mig de vegana menjava (more…)

alimentació minimalista

Abans de res, no vull que el títol us porti a confusió. Minimalista pot fer pensar en «poc, mínim», però aquests adjectius no s’apliquen al que avui vull compartir amb el títol d’alimentació minimalista. Minimalisme vol dir moltes coses més i aquestes són les que compartiré a través d’aquest vídeo de The Poem Dances.

Pels que no sabeu anglès o no teniu temps de veure el vídeo, sota us en faig un breu resum. M’ha encantat com The Poem Dances ha resumit la relació que hi ha entre el minimalisme i l’alimentació, perquè la meva manera d’alimentar-me va acord amb tot el que ella diu. Tumi Johnson és doctora holística i ballarina (mireu com balla).

En el meu camí cap a una alimentació natural, saludable, no processada i menys nociva per al planeta i la resta d’animals, he anat també, com podeu llegir en moltes entrades del blog i en el ‘qui és vida de sabor autèntic‘, minimitzant les meves pertinències, possessions i, en definitiva, tot lligam per les coses materials. Com acabo de dir, he reflexionat moltes vegades que el minimalisme s’estén a totes les àrees de la vida i, entre elles, a l’alimentació.

I avui em trobo amb aquest vídeo de The Poem Dances que no pot estar millor explicat. Aquí teniu el vídeo i, sota, les idees principals.

El minimalisme promou la salut i aquestes són les 5 maneres que el minimalisme porta l’alimentació a un nivell superior:

1. Llibertat. Eliminar les coses de menjar que no necessites, allibera. Una pregunta molt valuosa a l’hora de minimitzar (roba, objectes, etc.) és: (more…)

veganisme i ortorèxia

Fa uns tres anys va sorgir un «nou» trastorn, anomenat ortòrexia, sobre el qual ja en vaig parlar aquí i aquí, que es defineix com a «preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible”. Fa un parell de dies vaig veure un vídeo de Legit Nutrition Hawaii que parlava sobre aquest tema i, com sempre, va fer una exposició magistral. Em sap greu pels que no enteneu l’anglès, així que sota en faig un resum de les idees principals.

Veure vídeo a YouTube: Veganism = Orthorexia? Weight Loss Series – Extra

Hi ha la creença generalitzada que la pèrdua de pes és només possible amb restricció calòrica i si el teu cos no respon a això, estàs atrapat. Parlaran de metabolisme lent i les solucions seran quasi nul·les. Però la pèrdua de pes sense restricció calòrica ÉS possible si es mengen els aliments pels quals el cos humà està dissenyat, que són aliments provinents del món vegetal naturals i integrals (whole plant based foods) i s’exclou tot aliment processat, refinat, alt en greix i alt en proteïna. Fer això promou la pèrdua de pes fins assolir el teu pes òptim, a més de guarir moltes malalties i dolences.

Al fet d’evitar aquests aliments processats, refinats, alts en greixos i alts en proteïnes, promotors d’obesitat i de malalties, productes que el cos no pot reconèixer, hi ha qui ha denominat ortorèxia, un trastorn alimentari d’aquells qui vetllen pel que mengen i per la seva salut. Per altra banda, posant aquesta definició en negatiu, el contrari també es podria aplicar, és a dir, els qui no pateixen ortorèxia són aquells a qui els importa un pebrot la seva salut perquè sí que consumeixen aliments que no promouen una bona salut i per als quals el cos humà no està dissenyat. (more…)

salsa de trawmàquet

Dos anys i mig enrere compartia amb vosaltres una salsa de tomàquet exprés, que era molt ràpida de preparar: triturant els ingredients en una processadora d’aliments i després fent xuc-xuc a foc lent una estoneta.

Foc lent? Ara em pregunto el perquè. En immergir-me el món que ens ofereix la cuina crudivegana i viva, sense fogons, sense coccions, he descobert infinitat de salses, vinagretes, plats, postres que només requereixen una bona combinació d’ingredients i ja estan preparats per consumir. Precisament les salses són molt importants en aquesta cuina ja que són el que donen el sabor interessant, original i deliciós als plats. Ja he anat compartint algunes receptes de salses crudiveganes, especialment l’entrada de salses i dips crudivegans amb un recull de les bases per fer tot de salses i dips salats, dolços, especiats, aromàtics, més densos, més lleugers… i la salsa de caqui i la meva salsa favorita fins ara.

Per què perdre nutrients en la cocció, i temps! Per fer una salsa de tomàquet, què creieu que necessitem? Pensem el que porta una salsa de tomàquet tradicional i anem adaptant-la en salsa de trawmàquet crudivegana. Tomàquet, ceba o porro, potser pebrot vermell, all, oli d’oliva. La meva salsa exprés portava també nous i herbes diverses com fonoll, orenga… Tots aquests ingredients triturats fan una salsa de tomàquet, que es pot afegir a allò que hàgiu cuinat (si és que és un plat cuit) i la salsa ja s’escalfarà en barrejar-la.

Hi podem fer alguns afegits a aquesta salsa de trawmàquet per fer-la encara més original i deliciosa. (more…)