Tag: malnutrició

crudiveganisme: proposta radical?

El crudiveganisme entès com a alimentació basada en fruites i verdures pot sembla radical per a molts però és per què la Natura ens ha dissenyat. És molt més bèstia saber que un terç de les calories diàries dels estatunidencs provenen de menjar escombraries: dolços i postres, begudes gasoses i begudes alcohòliques i menjars amb valor nutritiu pobre. És la dieta americana estàndard (SAD) que està portant un galopant decaïment físic i mental: obesitat, malaltia del cor, càncer, diabetes… I els europeus hi anem al darrere sense perdre velocitat.

Next28-Fat-Ronald-McDonald-TreadmillFa 40 anys que es diu que estem consumint massa greix i s’ha passat a la moda dels carbohidrats, la carn magra, els cereals i barres baixes en greix i plenes de fibra, i productes làctics i postres baixos en greix. No obstant això, el nivell de greix ingerit no ha variat. I estem més grassos i malalts que mai.

Les informacions que trobem sobre nutrició són molt contradictòries i hi ha molts que s’anomenen experts i que van proclamant dietes que faran miracles. La majoria d’ells tenen profunds llaços econòmics amb programes, superaliments, seminaris, menjars preempaquetats. I quan et diuen: consulta el teu metge si estàs seguint X (dieta), compte, perquè (el 2004, als Estats Units) menys de la meitat de les escoles mèdiques tenien un curs obligatori en nutrició.

La Higiene Natural difereix molt del típic pensament fragmentat de les dietes que distingeix entre veure’s bé, sentir-se bé i tenir símptomes d’una malaltia. L’aproximació fragmentada busca allò que falta i ho suplementa artificialment (ex. calci). A la natura el calci ve empaquetat amb una combinació molt precisa a les plantes, acompanyat d’altres micronutrients que estan dissenyats per consumir-se junts. A més, fins ara només hi ha descoberts un 10% dels fitonutrients que existeixen. Com podem doncs pensar que tenim una deficiència i intentar corregir-la amb un suplement? Quin?

El consum d’aliments fragmentats com sucs, olis “saludables”, suplements d’un “menjar-sencer” deshidratats, “superaliments”, (more…)

un mes d’alimentació crudivegana

Feia més de tres mesos de la darrera entrada al blog. Aquests han estat mesos d’estudi, recerca, experimentació, cuina i lectures per poder seguir aportant-vos receptes, menús, idees, consideracions i investigacions per aconseguir una vida de sabor autèntic, amb una alimentació vegana i el més natural possible.

Fully-Raw-21-Day-ChallengeEl títol de l’entrada d’avui ja ho diu, un mes d’alimentació crudivegana, el repte en què estic, ja en el meu 21è dia. El perquè de tot plegat, a poc a poc us ho explico. Basar l’alimentació diària en fruites i verdures crues és una manera d’aprendre a escoltar el teu cos i estabilitzar moltes funcions de l’organisme, així com aconseguir un pes saludable. Menjar saludable (en anglès «clean eating») és entendre quins aliments et fan bé i trobar l’equilibri millor per a tu. No es tracta d’encabir-se en etiquetes com 100% crudivegà (100% raw vegan) si no trobar el teu punt d’equilibri. La fotografia no és meva, és de Fully Raw, font que teniu al final de l’entrada. És una imatge preciosa que va de la mà amb la satisfacció que obtens en alimentar-te d’aquesta manera.

Amb tot el que exposo aquí i el que aniré compartint en posts successius, no persuadeixo ni dissuadeixo ningú de fer una alimentació totalment crudivegana, sinó de trobar l’equilibri i d’aprendre a escoltar cadascú el seu cos. En realitat, el percentatge d’aliments crus que ocupen la meva alimentació varia en funció de les estacions i les circumstàncies. El cos, per naturalesa (quan estàs acostumat a escoltar-lo i entendre’l), demana molts més aliments crus i més fruites a l’estiu, perquè són aliments que tenen un efecte corporal de refrescar i perquè són els aliments de temporada. Quan arriba el fred, la tendència ja és anar a buscar aliments més calents, que facin escalfar el cos i que estimulin el metabolisme. Calents no vol dir cuits o escalfats. Els aliments, en el seu estat natural cru, poden ser freds o calents, refreden o escalfen. Per exemple, els espàrrecs, la coliflor, el carbassó són freds; la carxofa, el pebrot vermell i el gingebre, calents. També, però, els aliments poden esdevenir calents quan es cuinen. Hi ha gent que es beneficia més de seguir una alimentació alta en aliments crus (High Raw) amb una part d’aliments cuits que d’una totalment crua (Fully Raw o 100% Raw).

Avui i en successives entrades em centraré en l’alimentació totalment crua perquè, (more…)

alimentació familiar, errors i solucions

Vintage Picture of Children Sitting Down at a Table about to Eat a Meal, Boys, Girl, Woman

Sembla que és difícil instaurar en els més petits hàbits d’alimentació saludables. Però en molts casos si ens mirem els adults, els pares, veurem que som nosaltres els qui manquem d’uns bons hàbits alimentaris nutritius, conscients, coherents. Els nens no necessiten d’unes preparacions especials o diferents a les dels pares, si aquestes són correctes.

“La obesidad infantil no es una enfermedad a secas, es la manifestación de una sociedad enferma que ha perdido la conexión natural e instintiva con algo tan primario y fundamental como es la alimentación”, diu Susana Domínguez, pediatra i autora de llibres. El problema actual és que moltes persones adultes (i aleshores els nens) no saben què és alimentar-se bé ni com fer preparacions nutritives, saludables, fàcils, assequibles…

Els errors que cito a continuació que es donen en el si de moltes famílies han estat extrets d’aquest article i als quals hi afegeixo moltes més consideracions, alternatives, solucions i enllaços a entrades anteriors en les quals ja he anat tractant i escrivint sobre tots aquests temes:

1. Excessiva improvisació
Cal tenir una bona organització de compres, aliments, preparacions, combinacions  i menús, i tenir preparats alguns menjars que es poden conservar a la nevera per tenir-los quan els necessitem i no tenim gaire temps. Per a això, cal saber quins aliments ens aporten nutrients reals i satisfent els requeriments diaris. També cal tornar a cuinar, com deia en aquesta entrada de fa uns quants mesos, saber fer preparacions simples, ràpides, però alhora nutritives i delicioses.

2. Menús a la carta
Preguntar als petits què volen menjar no és el camí ni funciona, són els adults els qui proporcionem els aliments que sabem que són bons per a ells. Si hi ha diferents àpats preparats, sí que se’ls pot fer un pseudooferiment, entre aquells àpats que volem que mengin, perquè sentin que els estem incloent en la decisió del menjar i perquè tots tenim les nostres preferències que volem que siguin escoltades i respectades, grans i petits.

3. No esmorzar o fer esmorzars buits des del punt de vista nutricional
Gran part dels esmorzars que es consumeixen en la nostra societat són inadequats pel que fa l’equilibri de macro i micronutrients. Alguns, molt calòrics però amb absència d’aliment. Altres, amb massa quantitat d’un macronutrient i manca d’altres. Cal començar el dia amb un esmorzar ben complet i equilibrat per trencar el dejú de la nit (en anglès i en castellà ja ho diu la paraula, break-fast, des-ayuno, trencara el dejú) i per encarar un nou dia intens d’activitat.

4. Picotejar a totes hores
Menjar massa sovint fent tries inadequades, també aliments buits des del punt de vista nutricional, desequilibrats pel que fa macro i micronutrients, fins i tot completament nocius per a la salut (sucre, sal, greixos no saludables, additius, químics…). (more…)

“justificacions” per entendre els qui mengen fast food (mode ironia)

FINALISTA

Podeu entendre com hi ha gent que encara sigui capaç de menjar fast food (tipus hamburgueses i pollastre)? Avui deixo unes quantes “justificacions” per tractar d’entendre’ls. Aquests raons us poden servir per respondre comentaris i preguntes que us fan aquestes mateixes persones quan saben que vosaltres no en consumiu.

Aquí van 8 “justificacions” al consum de fast food. A la persona que segueix amb aquest hàbit…

1. No li importa el maltractament animal (les condicions horribles en què estan a les granges i les maneres terribles de morir als escorxadors) ni que aquests animals estiguin plens d’antibiòtics (per fer-los viure en aquestes condicions nefastes fins a la seva mort),

2. Li és igual prendre’s aquests antibiòtics i altres substàncies tòxiques creades pels organismes d’aquests animals generades sobretot per tot l’estrès que se’ls provoca,

3. Tant li fan els químics que hi posen un cop preparen el menjar perquè pugui aguantar temps i temps, tingui textura, tingui “bon” sabor i, encara més, creï addicció a qui ho menja (per exemple, el glutamat monosòdic, que s’afegeix a molts menjars preparats i tipus fast food),

4. No té manies de (more…)

tradicional i típic no necessàriament saludable

Atenció, endevinalla:

-Són aliments típics i tradicionals en la nostra cultura.
típic i tradicional no necessàriament saludable-Són un grup d’aliments que en general es creu que són bàsics per a l’alimentació.
-Estan pertot arreu i en moltes formes: pa, pasta, gra sencer, farines, pastissos, galetes i en llocs que ni ho sabem…
-Les persones intolerants o amb sensibilitat al gluten volen saber quins no en tenen.
-Quina diferència hi ha entre integral i blanc, o processat, o refinat, o en gra o mòlt…
-Per què els treuen d’algunes dietes anomenades baixes en carbohidrats o de les dietes tipus Paleo i si és convenient.
-Quines combinacions es poden fer, quins plats i com es cuinen.

De què estem parlant? (more…)