Tag: malnutrició

menjar, presa de decisions i actitud davant la vida

Menjar implica una presa de decisions constants i reflecteix una actitud davant la vida.

Hem de passar d’un pensament antropocèntric a un de sistèmic. D’una visió analítica del cos a una de sistèmica, holística i sinèrgica.

Quant més maltractem el nostre planeta, aquest més ens agredeix.

La natura ens dóna els aliments de forma completa: no cal saber de vitamines ni nutrients per alimentar-se correctament, en realitat és molt més fàcil! Cal que ens alimentem del que ens dóna la natura en la seva forma més natural, completa i integral, sense manipulació o la més mínima.

De raons per escollir un tipus o un altre de manera d’alimentar-nos n’hi ha moltes i són molt interessants que les tinguem en compte: antropològiques, ecològiques, ètiques, filosòfiques, de salut i nutricionals.

Aquest és el tastet que ressalto i vull compartir amb vosaltres d’aquesta conferència del Dr. Pere Ródenas, “Quina seria la dieta ideal? i en què consisteix alimentar-se”. I vosaltres amb què us quedeu? Espero els vostres comentaris aquí sota. D’aquests temes i molt més en parlem a les xerrades-taller els dijous al vespre al Món Verd. Us hi esperem!

[Aquesta entrada va aparèixer primer a “quina seria la dieta ideal”, Món Verd.]

sopar dolçament natural

carbassa pastanaga llenties pansesO naturalment dolç. L’ordre dels mots no altera el resultat del producte. Un plat senzill, però exquisit, ple de color i molt nutritiu; natural, però molt dolç i ple d’aromes; dolç, i en canvi natural, gens processat i sense afegir artefactes estranys. Ja som a l’hivern, els dies són molt curts, però ara ja comencen a fer-se llargs cada dia. Algunes verdures de temporada són la carbassa i el moniato, tots dos hortalisses que tenen en comú el color taronja i una gran dolçor natural. Una és un fruit, l’altre un tubercle; round and root (rodona i arrel). En una xerrada d’alimentació energètica que vaig assistir fa unes quantes setmanes van parlar de la importància de consumir vegetals round o root per apaivagar les ganes de dolç. A continuació us ho explico millor.

En aquesta època en què estem, molt prop de les Festes i, per tant, àpats familiars, d’empresa i més, potser encara teniu més ganes de menjar dolç, però per la quantitat d’aliments que tenim a l’abast per aquestes dates (com polvorons, torrons, bombons i altres bombes de sucre i productes gens saludables -recordeu que els polvorons també es diuen mantecados, que ve de ‘manteca’, que vol dir ‘llard de porc’-), segurament les tries que esteu fent no són les més adequades.

El que us anava dient de consumir diàriament una verdura rodona o d’arrel, és (more…)

esmorzar d’hotel, no confondre’l amb un bon esmorzar

Cap de setmana fora passant la nit en un hotel. Bufet lliure d’esmorzar. Pregunta de rigor: què conté l’esmorzar?

-Algunes pastes, suc, cafè i te, torrades per fer pa amb tomàquet, embotit…
-I teniu fruita?
-Sí, hi ha fruita.
-Alguna cosa més que no sigui de productes animals?
-Sí, tenim cereals, d’aquests amb molta fibra i coses d’aquestes.

Amb això saps que almenys hi ha fruita, encara que et tems que poca cosa més podràs menjar. Les pastes no entren en l’alimentació saludable ja que són bàsicament (o exclusivament) farines, sucre i greixos (i probablement animals). Els embotits, no cal fer-ne esment. Les torrades, un altre cop farina blanca refinada. Els sucs, el més segur que siguin de pot, per tant, plens de sucres afegits. I doncs… els cereals? Caldrà veure com són aquests de “molta fibra i coses d’aquestes”. Tot un misteri.

cerealsI arriba el matí i baixes al menjador i et trobes amb la gran desil·lusió. Són cereals envasats, de marques arxiconegudes, i aquell que portava “molta fibra i coses d’aquestes”, llegeixes a l’etiqueta que de fibra (per 100 g de producte) en porta 9 g (que sí que està força bé), però que de carbohidrats en té 69 g dels quals 24 g en són sucre i 45 g, midó, cosa que ja pinta malament -elevat nombre de carbohidrats i molt elevat de sucre i de midó-. Però penses que el sucre deu sortir de la fruita que porta. Mires els ingredients i et trobes amb la següent llista: cereals 68%, fruita seca 28% (panses, coco, plàtan -amb sucre i sabor-, poma i avellanes), sucre, sal, malta d’ordi, sabors. Si comptem els cereals i la fruita seca com als dos ingredients principals, ja tenim en tercer lloc el sucre afegit i en quart la sal, en cinquè, la malta d’ordi que segueix sent sucre -amb una altra denominació- i després sabors -per què més?, no tenen sabor els cereals i la fruita?-. A més, si no perdem detall, el plàtan dessecat està fet amb sucre.

La pregunta és: per què posen sucres afegits a uns cereals d’esmorzar? (more…)

afegir, no pas treure

Un diamante en brutoContinuo amb el tema encetat a la darrera entrada “a dieta? no, gràcies”, on una de les meves conclusions era que una dieta, entre altres coses, té un significat temporal, la qual cosa no té cap sentit. La saviesa és adonar-se que aquella alimentació no és saludable, que té excessos i carències alhora, i que està perjudicant la salut, emmalaltint dia a dia. Hem d’aprendre, per tant, a alimentar-nos bé, fer un canvi en la nostra nutrició i estil de vida, i que aquest sigui per sempre, que sigui la nostra manera de viure, amb salut, felicitat i intensitat.

Seguint amb això, aleshores, hi ha moltes maneres d’enfocar aquest canvi. Molta gent creu que el que ha de fer és eliminar aliments, prohibir-se coses, ser restrictius, en les calories, etc. Aquest fet porta a frustració, a més ansietat per aquells aliments prohibits, a veure que allò no ho podran sostenir per gaire temps i que recauran o tindran moltes febleses. Això no és gens recomanable, a més que no segueix amb el que deia que aquest canvi en l’alimentació ha de ser per sostenir-se en el temps, ha de ser definidor del nou estil de vida, dut amb alegria, convicció, sense angoixa.

Quina és la solució, doncs? (more…)

aliments tòxics

VenenoL’altre dia vaig escoltar una entrevista que li feien a Néstor Palmetti, al qual li preguntaven si existeixen aliments tòxics. Ell responia que sí, que en realitat una gran majoria d’aliments que es consumeixen en l’actualitat són tòxics. I els moderns problemes de salut o les modernes pandèmies estan relacionades totalment amb això. Això lliga completament amb l’altre concepte que m’agrada utilitzar que és el de la malnutrició moderna (cliqueu a categories per llegir entrades sobre aquest tema), com anomena Alvarado a Restauración biológica y terapéutica ortomolecular. Ell diu que aquesta malnutrició “és ocasionada per la degradació químico-nutrimental dels aliments i és causa principal dels trastorns crònico-degeneratius”. Palmetti parla de la artificialització dels aliments i cita Pollan, del qual l’altre dia en parlava en l’entrada “cuinar, un acte polític”. Pollan, en el seu llibre El detective en el supermercado, diu

no consumeixi aliments que els seus besavis no reconeixerien com a tals.

Per això la importància de comprar els productes en el seu estat més natural i tornar a cuinar, a preparar nosaltres mateixos els nostres plats. També indica que no es comprin “productes que tinguin més de 5 ingredients” i un exemple il·lustratiu és mirar l’etiqueta d’un pa del supermercat i veure que pot arribar a tenir fins a trenta-cinc ingredients. Per fer pa no es necessitava farina, aigua i llevat, bàsicament? D’on surten i per què són els trenta-dos ingredients restants? Alguna cosa fa mala espina. Ja en parlava fa unes setmanes sobre el saber llegir les etiquetes dels productes. Per exemple, el típic cereal de blat de moro tipus corn flakes que es ven com a súper saludable i, fins i tot, per perdre pes, és dels productes més manipulats, processats i artificialitzats que hi ha.

Els conceptes light i zero també han generat i generen molta confusió, malentès i, al final de tot, greus problemes de salut, perquè per transformar un producte en light, aquest ha passat per un procés completament artificial i al producte se n’hi han tret ingredients i afegit d’altres, amb un resultat no gens millor o, moltes vegades, molt pitjor que el producte original. Dedicaré aviat una entrada sencera a aquest tema.

I, tornant al principi, amb què es relaciona la nostra alimentació processada i tòxica amb els problemes moderns de salut? (more…)