Tag: nutrició

ciència darrere de l’alimentació viva i crudivegana

Avui vull compartir un vídeo de Sweet Natural Living en el que respon a una seguidora que es pregunta quina és la ciència darrere del crudiveganisme. Quins doctors i científics hi donen suport i l’avalen amb els seus estudis. Sota el vídeo en faig un petit resum per als qui no enteneu l’anglès i no podeu veure el vídeo.

Veure vídeo a YouTube: The science and rationale behind the raw fruit diet: book and resource recommendations

Quan fem canvis en la nostra dieta és normal buscar informació. Però encara més important seria fer un pas enrere i simplement mirar la natura. Tots els animals tenen una dieta que es basa en aliments en el seu estat natural. Cada espècie té una manera concreta d’alimentar-se, que n’és la fisiològica, i tots els animals d’aquella espècie consumeix les mateixes coses. Pel cas dels humans, els únics aliments que ens són fisiològics i dels quals en podem fer un àpat complet (amb el que això significa d’adquirir suficient calories -energia- i macro i micronutrients) sense modificar-los de com vénen a la natura són les fruites. La resta d’aliments s’han de tractar d’alguna manera per poder ser menjables.

Tenint en compte això, Sweet Natural Living recomana llegir i estudiar sobre bioquímica, fisiologia i química cel·lular per entendre com funciona la nutrició humana i els processos fisiològics. També considera interessant estudiar els nostres cosins ximpanzés i bonobos per veure quina alimentació segueixen. Per últim, cita uns quants doctors i llibres, el número 1 dels quals seria Dr. Graham amb el seu llibre 80/10/!0 Diet. Altres serien Dr. John McDougall, T. Colin Cambell i uns quants més. Tots aquests estan d’acord que la dieta ideal és aquella amb més carbohidrats, menys greix, menys proteïna, més fibra i més fruita. (more…)

veganisme i ortorèxia

Fa uns tres anys va sorgir un «nou» trastorn, anomenat ortòrexia, sobre el qual ja en vaig parlar aquí i aquí, que es defineix com a «preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible”. Fa un parell de dies vaig veure un vídeo de Legit Nutrition Hawaii que parlava sobre aquest tema i, com sempre, va fer una exposició magistral. Em sap greu pels que no enteneu l’anglès, així que sota en faig un resum de les idees principals.

Veure vídeo a YouTube: Veganism = Orthorexia? Weight Loss Series – Extra

Hi ha la creença generalitzada que la pèrdua de pes és només possible amb restricció calòrica i si el teu cos no respon a això, estàs atrapat. Parlaran de metabolisme lent i les solucions seran quasi nul·les. Però la pèrdua de pes sense restricció calòrica ÉS possible si es mengen els aliments pels quals el cos humà està dissenyat, que són aliments provinents del món vegetal naturals i integrals (whole plant based foods) i s’exclou tot aliment processat, refinat, alt en greix i alt en proteïna. Fer això promou la pèrdua de pes fins assolir el teu pes òptim, a més de guarir moltes malalties i dolences.

Al fet d’evitar aquests aliments processats, refinats, alts en greixos i alts en proteïnes, promotors d’obesitat i de malalties, productes que el cos no pot reconèixer, hi ha qui ha denominat ortorèxia, un trastorn alimentari d’aquells qui vetllen pel que mengen i per la seva salut. Per altra banda, posant aquesta definició en negatiu, el contrari també es podria aplicar, és a dir, els qui no pateixen ortorèxia són aquells a qui els importa un pebrot la seva salut perquè sí que consumeixen aliments que no promouen una bona salut i per als quals el cos humà no està dissenyat. (more…)

actualització: 10 mesos de crudivegana

Hi ha gent que quan sap que ets vegana i, encara més, crudivegana pensa que menges molt poc i que et deuen faltar nutrients, que deus tenir carències. Res més lluny de la realitat. Si em vaig embarcar en aquest estil de vida va ser per salut, per cerca del millor estat físic i mental. Sóc vegana des de fa 4 anys pels animals, per no contribuir en la violència i tortura dels éssers del nostre planeta, per mostrar el meu rebuig contra el sistema i el sistema capitalista i consumista aberrant. Crudivegana des de fa 10 mesos ho sóc per salut.

2016 05 03 síndria terrassa 1He arribat al crudiveganisme buscant la manera més natural i simple d’alimentar-nos, d’aliments que ens són naturals i fisiològics i que ens donen TOTS* els nutrients que el nostre organisme necessita. I encara més, buscant la manera de poder menjar intuïtivament, sense restriccions, sense comptar res i menjar fins al punt òptim de satisfacció. A través d’una alimentació crudivegana basada en fruites i verdures això s’aconsegueix. Menjo el que vull, quan vull, quant vull, fins que dic prou. I sé que el que estic ingerint és el que el meu cos necessita per estar en el seu estat òptim. No hi ha sensació de culpa, de dir «va una miqueta» sabent que allò no és un aliment real, no hi ha químics estranys que el cos no reconeix, no hi ha suport a l’explotació i a l’abús animals. Estic molt agraïda d’haver trobat aquest estil de vida i que hi hagi tanta gent que el segueix i comparteix la seva experiència a través de les xarxes socials, per ajudar als principiants amb les dificultats del canvi i dels començaments. Això és el que precisament tracto de fer també compartint aquests posts al blog, però, més encara, amb les publicacions molt més periòdiques al Facebook i quasi diàries a Instagram, on solc posar receptes i plats del que menjo en un dia, així com sensacions al voltant d’aquests. Podeu seguir-me en aquestes dues xarxes i hi trobareu informació i inspiració diàri a.

Aprofito que estic fent aquesta reflexió en veu alta per fer una actualització de com m’està funcionant l’alimentació crudivegana. Els qui aneu seguint-me a través dels posts i, si no, ara us ho diré, vaig començar aquest camí en l’alimentació crudivegana l’agost de l’any passat (2015) i vaig llançar-me al repte d’un mes sencer d’alimentació crudivegana al setembre de 2015. Vist en retrospectiva, aquell mes va ser molt fàcil, el vaig fer sense quasi esforç i eren els meus inicis alimentant-me d’aquella manera. Abans de l’agost, era ja vegana des de feia uns quatre anys, però menjava molt diferent: (more…)

veganuary 2016 (2a part)

A la primera part d’aquesta entrada, no hi vaig escriure totes les coses que havien passat durant el Veganuary 2016, receptes, informacions, consells que us vaig estar compartint a la pàgina de Facebook. Avui estic aquí per acabar amb la recopilació i així quedi més fàcil per trobar i llegir.

Els meus matins de gener van ser iniciats quasi cada dia pels deliciosos i nutritius batuts verds, com per exemple aquest de plàtans, ‪figues seques‬ i ‪alfàbrega‬ fresca! Sabors curiosos per a un batut i de debò ben bons. Amb això també vull transmetre-us que no deixeu d’experimentar, barregeu, afegiu, proveu, tasteu… Anireu trobant els vostres plats favorits, els quals tindreu ganes de menjar i tornar a menjar sense cansar-vos, i així ja tindreu un àpat vegà (o crudivegà) per a incorporar als vostres dies.

mandarines i minimalismeEls berenars solen ser mono-àpats d’alguna fruita que em vingui molt de gusti de temporada, com aquestes sucoses, dolces i àcides mandarines, o els caquis, persimmon o sharon fruit. Varietats de la mateixa fruita, cadascuna diferent: més melosa, quasi com melmelada, més cruixent…

En la primera part d’aquesta entrada, us parlava de les quatre categories d’aliments en què hem de pensar per anar alimentant-nos d’una manera variada i amb tots els nutrients en una alimentació vegana. Ens els posts del Facebook un dia us feia la pregunta de què passa si no mengem carn? Concretament vegem què passa amb el ferro, que és en el que molta gent pensa quan pensa en carn (a banda de proteïnes).

Es diu que el ferro l’aconseguim de fonts animals, com fetge, ostres, musclos, seguit de bou, xai, porc i pollastre. Llegums, vegetals de fulla verda, ous i ametlles també són alts en ferro, però aquest no s’absorbeix tan bé. És aleshores el ferro provinent de font animal millor? (more…)

veganuary 2016 (1a part)

Aquest any 2016 començàvem amb un repte per les xarxes socials (Facebook , Instagram), el Veganuary, el mes de gener sense consumir productes animals, és a dir, un mes vegà. Us convidava a unir-vos a la causa i jo aniria compartint tota mena d’informació, receptes, anècdotes al voltant del veganisme! Una molt bona manera de començar l’any, pel planeta, contra la indústria alimentària despietada, pels animals (TOTS, sense diferències), per la vostra salut!

batut verd de plàtans figues i alfàbregaTan sols es tractava de fer les tries més amoroses aquest mes de ‪‎gener‬. No consumir productes animals i gaudir d’una alimentació vegana i deliciosa. A la vigília d’Any Nou ja compartia una recepta de Shepherd’s Pie vegà (plat tradicional anglès) que estava deliciós. La primera capa era de llenties, cigrons, pastanaga, tomàquets secs, api, herbes i espècies i la capa de sobre un puré de patata i moniato. Tot cuit i després es fica una estoneta al forn. La barreja de llenties i cigrons és el que dóna una textura semblant a la carn, però sense patiment animal! Què us sembla?

El dia 1 de gener començava el dia amb el primer batut verd‬ de l’any: plàtans dàtils enciam. Després d’uns anys sent vegana, el 2016 és el primer que començo cada dia amb un ‪batut verd‬ i m’encanta!Us recomanava reptar un amic/ga per fer ‎veganuary‬ amb vosaltres i així ser més divertit i compartir idees, receptes i moments de dificultat!

Una cosa que m’encanta és quan es veu el plat tan verd. En aquest cas, vaig fer cogombre ‎espiralitzat‬ amb ‪‎julivertfresc‬ i ‪‎farigola‬ fresca. La salsa és d’alvocat, tomàquet, pebrot vermell, suc de llimona i suc de taronja. És una de les meves salses favorites!

‪Un consell del dia per fer ‪Veganuary‬ i ser vegans durant tot el mes de gener era (more…)