Tag: optimitzar

excessos i compulsions que semblen normals

Cakes in ParisAllò que semblen actituds normals, moltes vegades amaguen conductes alterades. Ahir, a “còctel de mort prematura”, ho vèiem pel que fa les conductes alimentàries. Avui, vull fer quatre pinzellades sobre excessos en altres esferes de la vida de les persones.

Entren aquí les compres compulsives (roba i accessoris, cosmètics i perfums, objectes inútils), beure com a esponges en àpats familiars o en trobades amb amics, fumar com a xemeneies, treballar de manera malaltissa sense reflexionar-hi ni sobre el que s’està descurant per tenir aquesta conducta, etc.

Advoco per (more…)

i de postres, moniato amb pesto

Us vau quedar amb ganes de fer alguna cosa més per acompanyar l’amanida d’ahir (amanida tèbia d’azuki amb vinagreta de fenigrec)? Nosaltres vam acabar amb un plat que molts no sabreu on col·locar, si de primer, d’acompanyament o de postres. Ho pot ser tot, però la nostra opció amb el moniato, generalment, és de menjar-lo de postres. Perquè és dolç, boníssim… El fem a talls ben fins i en una paella amb una mica d’oli d’oliva i unes cullerades d’aigua (o amb aigua tan sols) el cuinem a foc baix, amb tapa, fins que està tendre. Es fa rapidíssim, en cinc minuts. El toc final, aromàtic, és posar-hi una mica de canyella en pols pel damunt. Veieu? Pots ser per postres: dolcet natural i l’aroma de la canyella.

31.03.2013 pestoI l’última versió que hem estat experimentant els darrers temps és acompanyar-ho d’un pesto casolà. Ara alguns pensareu que ja ens estem allunyant de la idea “postres”, però això seria si esteu pensant en el pesto original o, encara més, en les salses que es compren envasades als supermercats. Un munt de sal, formatge parmesà (ja ben salat per si mateix), all… El pesto que us recomano aquí és vegà i una mica adaptat.

Els ingredients principals d’un pesto tradicional són: fulles d’alfàbrega, pinyons, oli, parmesà, all i sal. Comencem a fer volar la imaginació com us deia ahir amb la idea d’”amanida” i arribarem a les següents transformacions i opcions múltiples del pesto: (more…)

bon profit, és primavera!

Ja arriba el bon temps, hem endarrerit els rellotges i es fa de nit més tard, els dies són llargs, fa olor de primavera… I les amanides per dinar vénen molt de gust. Però hi ha qui queda estancat entre molt reduïdes opcions (recordeu l’acudit que no era un acudit, si no realitat pura, “I com pot ser creativa la cuina vegetariana?”).

El motiu pot ser el següent:

1) Si penseu en la base d’una amanida penseu en (ompliu el buit).
2) Si penseu en altres verdures que hi podeu posar, penseu en (idem).
3) Si penseu com ho amaniríeu, penseu en (idem).
4) I penseu a posar algun ingredient més en una amanida? Potser si us ajudo i us dic que hi poseu un llegum, aleshores pensareu en (idem).

Leo Haglund's 15th Annual Most Entertaining Card Trick ContestAra ve el moment Copperfield (o més nostrat, Lari, Andreu) quan us endevino el pensament. Cada vegada que us encerti el que heu pensat en cadascun dels apartats anteriors, sumeu un punt:

1) Enciam.
2) Tomàquet, pebrot vermell i pastanaga. (cada ítem és 1 punt)
3) Oli, vinagre i sal (igual que a 2))
4) Cigrons o mongeta blanca.

Puntuació:

-8/9 punts: em sembla que em dedicaré a les arts endevinatives a partir d’ara!
-4/7 punts: m’hi dedicaré a estonetes lliures, com a hobby.
-1/3 punts: en dinars familiars, a les postres potser faré alguna brometa.
-0 punts: millor que emigri un temps per recuperar-me del ridícul; la prestidigitació no és el meu fort.

Però per als casos dels quals he sortit reexida, encara us pregunto una cosa més: de quina manera prepararíeu els ingredients en què havíeu pensat? (ompliu el buit)

Resposta: crus i tallats.
(Potser he incrementat la credibilitat com a pitonissa o potser he d’allargar una mica més l’exili…)

Els qui seguiu aquí i no heu perdut la fe en les meves arts, us faré el darrer truc d’il·lusionista. Trauré del barret ingredients que no havíeu imaginat o que no hauríeu pensat que farien la mateixa funció, o millor! (more…)

un món creatiu per descobrir

-Mireu, un curs de cuina vegetariana creativa!
-I com pot ser creativa la cuina vegetariana?
-Hahaha! No sé… posant la pastanaga cap amunt o posant-la cap avall.
-Hahaha!
(tots riuen)

un món creatiu per descobrir - llorerNo, malauradament no és una broma de les meves ni una gracieta inventada. És una conversa agafada al vol ahir que mantenien dos nois i una noia, d’edats compreses entre trenta i quaranta anys, a la terrassa d’un bar dins d’un centre comercial de la zona alta de Barcelona. (És per no dir al jardinet de dins de l’Illa Diagonal. Aix! Ho he dit.)

Després d’haver sentit això, encara em vaig adonar més de la gran tasca que s’ha de fer al voltant d’arribar a aconseguir una correcta i acceptable educació alimentària. Em va fer adonar que és veritat que encara hi ha unes creences molt arrelades que han d’anar canviant a poc a poc. Perquè si us pregunto en què penseu quan sentiu ‘verdures’, o en què consisteix per a vosaltres un plat de verdura, o què mengeu quan mengeu verdura, em respondreu… (more…)

albada

albada

Trencar tòpics.
Tornar als orígens.
Creure en la capacitat d’un mateix.
Confiar en la saviesa que tots tenim a dins.
Viure en harmonia.
Simplificar la vida.
Minimitzar.
Optimitzar.
Viure saludablement.
Gaudir de salut.
(Segueix la llista)

Totes aquestes coses m’han impulsat al llarg dels darrers, especialment, 7 anys…

7 set dies de la setmana 7 set notes musicals 7 set colors de l’arc de Sant Martí 7
7 Roma, la ciutat dels set turons 7 set vides del gat 7 set chakras del cos humà 7

…per obtenir respostes, aclariments, coneixements, i anar cap a un estil de vida ple i, alhora, senzill, simple, minimalista… (more…)