Tag: orient vs occident

tve m’entrevista sobre minimalisme

Fa uns dies, parlava de minimalisme i simplicitat, compartint amb vosaltres una llista de les coses que no tenim. Coses que (moltes) havíem tingut però que van anar deixant de tenir l’interès i la necessitat. Uns dies més tard, escrivia sobre idees, «regles» i jocs que afegeixen diversió en el camí en el minimalisme i que ajuden a veure allò que és superflu i que ja no ens fa falta en la nostra vida. Ambdues entrades van ser escrites després que la TVE vingués a fer-me una entrevista sobre què és per a mi minimalisme. El reportatge finalment va sortir per la televisió dissabte a l’informatiu del migdia de cap de setmana i fins ara no havia sortit l’enllaç a internet per poder-ho tornar a mirar. Només són dos minuts, el podeu veure a continuació a partir del minut 21.30 (i fins el 23.35).

L’Informatiu de TVE del 16.07.2016 (reportatge sobre minimalisme del minut 21.30 al 23.35)

Bàsicament el que es mostra és com amb un estil de vida minimalista s’elimina tot allò que no fa cap servei a la teva vida, que no té utilitat o que ha perdut el sentit. Per a mi és una filosofia de vida oposada als excessos que es manifesta en totes les àrees de la vida, en la roba i objectes, en els productes d’higiene i de neteja de la casa, també en l’alimentació i en la forma de viure (allò que es prioritza com a important a nivell personal i professional en cada moment). Per a mi va lligat també amb la sostenibilitat i la cura del medi ambient perquè a l’hora de desfer-me o d’adquirir objectes sempre segueixo les R de reutilitzar, reciclar i reduir, i per això formo part de xarxes d’intercanvi, bancs del temps i consum col·laboratiu.

M’agraden les preguntes que us poso a continuació que ajuden a discriminar si una cosa és digna de quedar-se o de deixar-la marxar: (more…)

inquietuds sobre la fruita i el sucre

La fruita ha estat i és considerada un aliment saludable al llarg de la història i, en canvi, darrerament s’està posant de moda condemnar-la per l’alt contingut de sucre que té. Hi ha dietes que la redueixen molt i fins i tot l’eliminen. Hi ha gent, fins i tot doctors, que posen en el mateix sac els mals que pot ocasionar el consum de sucres amb els del sucre natural de la fruita. Existeix de debò algun perill de consumir grans quantitats de fruita?

Hi ha qui creu que és millor no consumir fruita, encara menys la dolça, perquè causa problemes en el sucre de la sang. Un alt nivell de sucre a la sang provoca malalties com la càndida, diabetis, fatiga crònica, hipo- i hiperglicèmia i altres patologies, fins i tot, càncer. “Massa” sucre és realment dolent per a la salut, però és quasi impossible consumir massa sucre de fruita fresca.

De moment dit així és contraintuïtiu, però és com que l’osteoporosi no és un problema de falta de calci, són moltes més coses les que estan implicades, si no no s’entendria que els països consumidors de “més calci” de productes làctics són aquells amb una taxa més alta d’osteoporosi (en vaig parlar una mica aquí).

fully raw pie chartConsumir grans quantitats de fruita fresca, dolça també, no produeix problemes de sucre a la sang quan s’està seguint una alimentació baixa en greix (HCLF) com és el que estic transmetent en totes les entrades dedicades al crudiveganisme. Quan el sistema no està “enganxifós” per un excés de greix, el sucre de la fruita incloent de fruita d’índex glicèmic alt es mou fàcilment cap endins i després cap enfora de la sang. Els nivells sanguinis d’un individu sa no varien gaire amb la ingesta d’aquest tipus d’aliments.

L’índex glicèmic classifica els aliments en funció de com tan ràpid es trenquen durant la digestió i com tan ràpid n’entren els sucres a la sang. Aquest índex diu com tan ràpid els carbohidrats es converteixen en sucre sanguini. Però no diu quin tant d’aquest carbohidrat es troba en una porció del menjar, que també és important. Això ho diu la càrrega glicèmica. Aquesta es calcula multiplicant l’índex glicèmic de l’aliment per la quantitat de carbohidrats disponibles per porció (grams de carbohidrats menys fibra) i dividint per 100. Així doncs, les fruites són majoritàriament aigua, per tant tenen una càrrega glicèmica baixa per molt que tinguin un índex glicèmic alt. Per exemple un plàtan que té un índex glicèmic de 52 (sent el sucre un valor de 100) tenen un 75% d’aigua, així la càrrega glicèmica és de 12.

Així doncs, sempre és millor menjar la fruita fresca, perquè les fruites seques han perdut l’aigua amb la qual cosa tenen una càrrega glicèmica més alta. També és millor la fruita sencera que en suc perquè la fibra endarrereix l’absorció del sucre. Sempre i amb tots els aliments és millor sencer, fresc, madur, cru i no processat.

En realitat, la velocitat en què entra el sucre a la sang, tampoc no és el més important. (more…)

alimentació familiar, errors i solucions

Vintage Picture of Children Sitting Down at a Table about to Eat a Meal, Boys, Girl, Woman

Sembla que és difícil instaurar en els més petits hàbits d’alimentació saludables. Però en molts casos si ens mirem els adults, els pares, veurem que som nosaltres els qui manquem d’uns bons hàbits alimentaris nutritius, conscients, coherents. Els nens no necessiten d’unes preparacions especials o diferents a les dels pares, si aquestes són correctes.

“La obesidad infantil no es una enfermedad a secas, es la manifestación de una sociedad enferma que ha perdido la conexión natural e instintiva con algo tan primario y fundamental como es la alimentación”, diu Susana Domínguez, pediatra i autora de llibres. El problema actual és que moltes persones adultes (i aleshores els nens) no saben què és alimentar-se bé ni com fer preparacions nutritives, saludables, fàcils, assequibles…

Els errors que cito a continuació que es donen en el si de moltes famílies han estat extrets d’aquest article i als quals hi afegeixo moltes més consideracions, alternatives, solucions i enllaços a entrades anteriors en les quals ja he anat tractant i escrivint sobre tots aquests temes:

1. Excessiva improvisació
Cal tenir una bona organització de compres, aliments, preparacions, combinacions  i menús, i tenir preparats alguns menjars que es poden conservar a la nevera per tenir-los quan els necessitem i no tenim gaire temps. Per a això, cal saber quins aliments ens aporten nutrients reals i satisfent els requeriments diaris. També cal tornar a cuinar, com deia en aquesta entrada de fa uns quants mesos, saber fer preparacions simples, ràpides, però alhora nutritives i delicioses.

2. Menús a la carta
Preguntar als petits què volen menjar no és el camí ni funciona, són els adults els qui proporcionem els aliments que sabem que són bons per a ells. Si hi ha diferents àpats preparats, sí que se’ls pot fer un pseudooferiment, entre aquells àpats que volem que mengin, perquè sentin que els estem incloent en la decisió del menjar i perquè tots tenim les nostres preferències que volem que siguin escoltades i respectades, grans i petits.

3. No esmorzar o fer esmorzars buits des del punt de vista nutricional
Gran part dels esmorzars que es consumeixen en la nostra societat són inadequats pel que fa l’equilibri de macro i micronutrients. Alguns, molt calòrics però amb absència d’aliment. Altres, amb massa quantitat d’un macronutrient i manca d’altres. Cal començar el dia amb un esmorzar ben complet i equilibrat per trencar el dejú de la nit (en anglès i en castellà ja ho diu la paraula, break-fast, des-ayuno, trencara el dejú) i per encarar un nou dia intens d’activitat.

4. Picotejar a totes hores
Menjar massa sovint fent tries inadequades, també aliments buits des del punt de vista nutricional, desequilibrats pel que fa macro i micronutrients, fins i tot completament nocius per a la salut (sucre, sal, greixos no saludables, additius, químics…). (more…)

menjar, presa de decisions i actitud davant la vida

Menjar implica una presa de decisions constants i reflecteix una actitud davant la vida.

Hem de passar d’un pensament antropocèntric a un de sistèmic. D’una visió analítica del cos a una de sistèmica, holística i sinèrgica.

Quant més maltractem el nostre planeta, aquest més ens agredeix.

La natura ens dóna els aliments de forma completa: no cal saber de vitamines ni nutrients per alimentar-se correctament, en realitat és molt més fàcil! Cal que ens alimentem del que ens dóna la natura en la seva forma més natural, completa i integral, sense manipulació o la més mínima.

De raons per escollir un tipus o un altre de manera d’alimentar-nos n’hi ha moltes i són molt interessants que les tinguem en compte: antropològiques, ecològiques, ètiques, filosòfiques, de salut i nutricionals.

Aquest és el tastet que ressalto i vull compartir amb vosaltres d’aquesta conferència del Dr. Pere Ródenas, “Quina seria la dieta ideal? i en què consisteix alimentar-se”. I vosaltres amb què us quedeu? Espero els vostres comentaris aquí sota. D’aquests temes i molt més en parlem a les xerrades-taller els dijous al vespre al Món Verd. Us hi esperem!

[Aquesta entrada va aparèixer primer a “quina seria la dieta ideal”, Món Verd.]

cúrcuma, un superaliment (2a part)

L’altre dia, parlant de l’alvocat, van sortir en escena els carotenoides, pigments liposolubles naturals que són sintetitzats per les plantes, algues i bacteris fotosintètics. Són les fonts dels colors groc, taronja i vermell de moltes plantes, per exemple, de les taronges, els tomàquets i les pastanagues. No poden ser sintetitzats pels humans, per tant és necessari obtenir-los a partir dels vegetals de la dieta. Són essencials per a la salut humana, especialment per a la visió i malalties degeneratives i carencials. Colors groc, taronja… de seguida vaig recordar-me de la cúrcuma. Quan vaig parlar d’aquesta espècie no vaig dir res dels carotenoides que també té, per tant hi havia de dedicar una nova entrada, la d’avui.

La curcumina és un carotenoide natural, destructor de radicals lliures, que fa que sigui una gran antioxidant i reforçador del sistema immune, també eficaç antibacterià i anticancerigen (DoctorNews). El te verd, la cúrcuma, els tomàquets i el bròquil són els millors superaliments que lluiten contra el càncer de pròstata. (Més a l’article de DoctorNews, “Superaliments naturals lluiten contra el càncer de pròstata”).

Veggie CurryFa temps que investigo sobre aliments naturals quevagin bé per combatre la hiperplàsia de pròstata benigna. Precisament la cúrcuma és un dels aliments que sempre van sortint en diferents articles, ja que és antiinflamatòria, antimicrobiana, antioxidant, diürètica, i més, i se n’ha demostrat la capacitat per inhibir el creixement tumoral. Si voleu, aquí podeu llegir testimonis que en parlen.

I com podem consumir-la? (more…)