Tag: sostenibilitat

no poo, no xampú

Fins ara només havia estat escrivint sobre alimentació. Però hi ha moltes altres àrees que tenen a veure amb la salut i amb aquesta vida de sabor autèntic que des de fa tres anys que parlo en aquest blog. Des de no fer servir plàstic, ni alumini, ni microones, fins als productes cosmètics i d’higiene.

Avui us desvetllo quelcom que poques persones saben. Us parlaré de quins productes faig servir o, millor, no faig servir per rentar-me els cabells des de fa un any i mig.

Des de fa un any i mig, no he comprat cap mena de xampú, condicionador o sabó que es pugui trobar en els prestatges dels supermercats, drogueries o farmàcies. Per tant, també porto un any i mig sense llençar totes les ampolles de plàstic que hauria fet servir. La meva parella i el nostre fill també fan servir el mateix, així que la nostra banyera és força minimalista, només hi ha una pastilla de sabó i un parell d’ampolles reutilitzables, ja veureu per a què.

Això que estic seguint és en realitat un mètode que té milers de seguidors en tot el món, especialment en països anglosaxons com els Estats Units i el Regne Unit. El mètode es diu no poo o low poo que significa literalment «no xampú» o «sense xampú» i «baix en xampú». Bàsicament és deixar de fer servir molts o tots els productes químics que contenen els xampús, condicionadors, sabons, mascaretes i gels convencionals i substituir-los per altres productes que poden ser totalment naturals (com sucs de fruites, tes, vinagres, argiles…) o xampús, condicionadors i sabons normalment ecològics que contenen ingredients naturals i que no continguin els següents:

No continguin sulfats: els sulfats estripen el cabell i el fan malbé. Eviteu qualsevol paraula que inclogui «sulfat». Els metosulfats i altres ingredients que comencen per sulf- com sulfonats i sulfosuccinats estan bé.

No continguin silicones: les silicones no fan més que tapar el cabell danyat, cobreixen el cabell fent que sembli brillant i suau, però no aporten cap benefici a banda de la simple aparença. Eviteu ingredients que acabin en -cona, -xana, -zana o -conol.

No continguin parabens: els parabens són disruptors endocrins i estan relacionats amb l’increment del risc de patir càncer. Eviteu qualsevol ingredient que acabi en -paraben, com el metilparaben i altres combinacions de paraules.

Hi també altres ingredients a evitar. Cadascú haurà de fer la seva recerca perquè n’hi ha molts que estan estudiats com a nocius per a la salut. Per exemple, amb les «fragàncies» o «perfums» s’ha d’anar amb compte perquè solen ser com un calaix de sastre que les empreses utilitzen per no llistar altres ingredients que estan fent servir però que no volen exposar. Això també és important de cara a saber si els productes que estem fent servir són vegans. Molts d’aquests «perfums» són d’origen animal, així que plens de patiment animal. Passa el mateix amb els ingredients que són additius de color.

Si no t’ho pots menjar, no t’ho posis a la pell.

Algunes marques de productes europeus que són low poo, són les que us escric a continuació. (more…)

veganuary 2016 (2a part)

A la primera part d’aquesta entrada, no hi vaig escriure totes les coses que havien passat durant el Veganuary 2016, receptes, informacions, consells que us vaig estar compartint a la pàgina de Facebook. Avui estic aquí per acabar amb la recopilació i així quedi més fàcil per trobar i llegir.

Els meus matins de gener van ser iniciats quasi cada dia pels deliciosos i nutritius batuts verds, com per exemple aquest de plàtans, ‪figues seques‬ i ‪alfàbrega‬ fresca! Sabors curiosos per a un batut i de debò ben bons. Amb això també vull transmetre-us que no deixeu d’experimentar, barregeu, afegiu, proveu, tasteu… Anireu trobant els vostres plats favorits, els quals tindreu ganes de menjar i tornar a menjar sense cansar-vos, i així ja tindreu un àpat vegà (o crudivegà) per a incorporar als vostres dies.

mandarines i minimalismeEls berenars solen ser mono-àpats d’alguna fruita que em vingui molt de gusti de temporada, com aquestes sucoses, dolces i àcides mandarines, o els caquis, persimmon o sharon fruit. Varietats de la mateixa fruita, cadascuna diferent: més melosa, quasi com melmelada, més cruixent…

En la primera part d’aquesta entrada, us parlava de les quatre categories d’aliments en què hem de pensar per anar alimentant-nos d’una manera variada i amb tots els nutrients en una alimentació vegana. Ens els posts del Facebook un dia us feia la pregunta de què passa si no mengem carn? Concretament vegem què passa amb el ferro, que és en el que molta gent pensa quan pensa en carn (a banda de proteïnes).

Es diu que el ferro l’aconseguim de fonts animals, com fetge, ostres, musclos, seguit de bou, xai, porc i pollastre. Llegums, vegetals de fulla verda, ous i ametlles també són alts en ferro, però aquest no s’absorbeix tan bé. És aleshores el ferro provinent de font animal millor? (more…)

veganuary 2016 (1a part)

Aquest any 2016 començàvem amb un repte per les xarxes socials (Facebook , Instagram), el Veganuary, el mes de gener sense consumir productes animals, és a dir, un mes vegà. Us convidava a unir-vos a la causa i jo aniria compartint tota mena d’informació, receptes, anècdotes al voltant del veganisme! Una molt bona manera de començar l’any, pel planeta, contra la indústria alimentària despietada, pels animals (TOTS, sense diferències), per la vostra salut!

batut verd de plàtans figues i alfàbregaTan sols es tractava de fer les tries més amoroses aquest mes de ‪‎gener‬. No consumir productes animals i gaudir d’una alimentació vegana i deliciosa. A la vigília d’Any Nou ja compartia una recepta de Shepherd’s Pie vegà (plat tradicional anglès) que estava deliciós. La primera capa era de llenties, cigrons, pastanaga, tomàquets secs, api, herbes i espècies i la capa de sobre un puré de patata i moniato. Tot cuit i després es fica una estoneta al forn. La barreja de llenties i cigrons és el que dóna una textura semblant a la carn, però sense patiment animal! Què us sembla?

El dia 1 de gener començava el dia amb el primer batut verd‬ de l’any: plàtans dàtils enciam. Després d’uns anys sent vegana, el 2016 és el primer que començo cada dia amb un ‪batut verd‬ i m’encanta!Us recomanava reptar un amic/ga per fer ‎veganuary‬ amb vosaltres i així ser més divertit i compartir idees, receptes i moments de dificultat!

Una cosa que m’encanta és quan es veu el plat tan verd. En aquest cas, vaig fer cogombre ‎espiralitzat‬ amb ‪‎julivertfresc‬ i ‪‎farigola‬ fresca. La salsa és d’alvocat, tomàquet, pebrot vermell, suc de llimona i suc de taronja. És una de les meves salses favorites!

‪Un consell del dia per fer ‪Veganuary‬ i ser vegans durant tot el mes de gener era (more…)

alimentació crudivegana en família

Quan estava fent el repte d’un mes d’alimentació crudivegana, tenia un conillet d’Índies i company de tast a casa. Anava tastant els diferents plats que feia, els fideus de carbassó i pastanaga amb salsa de caqui, els batuts de plàtan plens de vida, el gaspatxo de caqui, els raw tacos, les redescobertes xirimoies i els caquis, la salsa de dàtils picant, els dips d’ametlla i pebrot… I anava dient que ell també voldria fer alguns àpats i fins i tot alguns dies d’alimentació crudivegana i viva.

espaguetis per a dosAixí que des de llavors, en alguns àpats s’ha anat unint als plats que jo menjava i hem gaudit d’àpats 100% crudivegans en família. Aquest és l’objectiu que ens podríem marcar tots, fer algun àpat, algun dia, alguna temporada de “reset” en els nostres cossos alimentant-nos de la forma més natural i menys alterada possible, per aconseguir els beneficis que aquesta alimentació ens dóna.

Per a uns serà l’esmorzar, començant el dia cru i viu; per altres serà el dinar amb algun d’aquests plats multicolors i meganutritius; altres incorporaran els mono-àpats de fruita i es delectaran de fruites delicioses, hidratants i nutritives; altres faran un dia sencer, alguns en faran dos, una setmana o 30 dies; alguns s’embarcaran en un viatge més llarg, potser l’adoptaran com a estil de vida. Afegir aliments vius, sigui quina sigui la manera, sumaran salut i energia.

Els petits de la casa també trobaran coses que els agradaran, (more…)

jo mai no podria

“Jo mai no podria”, “jo mai no ho faré”… M’he trobat moltes vegades amb aquestes paraules dites per altres persones, especialment paro atenció quan es refereixen a «Jo no podria deixar de menjar carn/ous/formatge/peix…» relacionades amb la causa vegana. Sempre tinc molts arguments dins del meu cap que podrien rebatre aquestes paraules, però normalment no els exposo. Avui he decidit dir-ne tres perquè estem en ple Veganuary i poden ser motiu que algú que els llegeixi vulgui provar el repte de gener sense productes animals.

El primer argument és que quan diem «no podem» en realitat estem dient «no volem». Així que, amb això podríem deixar de donar-hi voltes i dir que el que ens passa es que no volem canviar. No volem canviar perquè els canvis costen, perquè ens allunyen de la nostra zona de confort, allà on seguim repetint patrons que encara que no ens agradin o no ens portin allà on realment ens agradaria arribar, ens fan aconseguir plaers momentanis (però amb discomfort posterior).

El segon en què he pensat quanojos que no ven volia parlar d’aquest «jo no puc» és que jo he pogut. Amb això vull dir que va haver un temps a la meva vida en què jo no era vegana, que consumia productes animals, sense pensar-hi o fins i tot pensant-hi, que consumia molts altres productes que encara que no procedents d’animals, gens saludables. I ara gaudeixo d’una alimentació lliure de patiment animal i que tampoc té altres «aliments» que he decidit que no vull que formin part de la meva vida perquè no m’aporten salut, vitalitat, energia i felicitat. La meva vida ara n’és plena d’altres, aliments plens de color, quin més bonic que l’altre, i de sabors intensos que he après a apreciar cada dia més. Tot això no ho he fet d’un dia per l’altre, jo també he seguit un camí de descobertes i molts aprenentatges. Moltes veritats se m’ha posat davant dels ulls i a poc a poc he anat escoltant-les i escoltant el meu interior. Seguir fent el de sempre i fer els ulls cecs? La meva decisió no ha estat aquesta. He dit prou a l’aberració, al maltractament, a la violència i al fer com si no passés. Així és com molts altres vegans se n’han fet. Pocs n’han nascut, la majoria han fet un camí similar al meu, cadascú el seu particular. Aleshores, per què aquests que diuen «jo no podria» realment no poden? Tornant al primer argument és perquè no volen.

I el tercer (more…)