Tag: vegetarianisme

actualització: i ara què menjo i per què? hclf, 80/10/10, crudivegana // actualización: ¿y ahora qué como y por qué? hclf, 80/10/10, crudivegana

moniato espiralitzat

En Español abajo

Fa un any i mig, vaig començar un experiment, volia provar l’alimentació viva i crudivegana, 80/10/10, HCLF, per tractar de solucionar alguns problemes de salut que, ni amb uns 3 anys i mig d’alimentació vegana, havia aconseguit. En aquest post podeu llegir el que escrivia el setembre de l’any passat després d’un mes 100% crudivegana i aquí hi trobareu tota la resta d’entrades que he anat escrivint des de llavors sobre aquest tema, amb les meves actualitzacions i amb moltes informacions d’interès.

Fa 5 anys vaig decidir que no ho faria més: no consumiria més productes animals com si no passés res, fent els ulls cecs a la realitat. Ja feia dos anys que era vegetariana (o sigui que ja no menjava carn ni peix) i havia deixat feia encara més temps el consum de llet per temes de salut. Però encara no havia fet la connexió amb el que estava passant amb els ous (si ho voleu saber cliqueu aquí) o no m’importava si de tant en tant consumia algun producte (galetes, salses, pastís) que portessin productes làctics. Fa 5 anys vaig dir que no hi hauria grisos, que era blanc o negre. No hi ha grisos perquè si prens «una miqueta» de llet en una galeta, has contribuït igualment al patiment de les vaques (llegiu-ho aquí). Jo no volia contribuir-hi «ni una miqueta».

Així que fa 5 anys vaig fer que les verdures i hortalisses, les fruites, els cereals/grans, els llegums, els fruits secs i les llavors fossin la base de la meva alimentació. Però aquests aliments es poden consumir de moltes maneres diverses i segons de quins se n’estigui consumint més, amb quines combinacions i amb quines preparacions, pot ser que l’alimentació vegana sigui saludable, no ho sigui tant o no ho sigui gens. Jo pensava que estava escollint l’opció saludable. Però en el camí d’aquests 5 anys i d’aquest darrer any i mig d’alimentació whole plant based foods (WPBF) o HCLF (high carb low fat, alta en carbohidrats baixa en greix), i amb gran contingut d’aliments vius i crudivegans, amb temporades senceres de 100% crudivegana (el mes de setembre de 2015, l’estiu de 2016 des de maig a octubre, més de 4 mesos seguits), he vist clarament que abans d’aquest darrer any i mig no estava escollint el millor per al meu cos.

Els primers 3 anys i mig de vegana menjava (more…)

armari minimalista edició d’hivern

Ja som a l’hivern i l’1 de gener començava una nova temporada del Projecte 333. He compartit diverses vegades en el blog la meva experiència amb aquest projecte, podeu llegir l’entrada que vaig escriure per primera vegada sobre el meu armari minimalista aquí. Després n’he escrit altres i sobre minimalisme en general, aquí.

Avui repetiré bastant el que escrivia en aquella entrada primera, però fent les actualitzacions necessàries. Resumint, el Projecte 333 tracta de viure durant els 3 propers mesos amb un màxim de 33 peces de roba (sense incloure-hi pijames, roba d’anar per casa, d’esport i roba interior). Jo no és que faci el repte, però com he anat minimitzant les meves pertinences al llarg dels darrers, em trobo que quan compto les peces de roba que tinc a l’armari sempre estic per sota de les «permeses» en el projecte, així que puc encabir-me en el concepte d’armari minimalista.

I aquí torno de nou, perquè hem entrat a una nova estació i amb això les peces canvien. El meu armari minimalista edició d’hivern és el que veieu a la fotografia. Hi tinc vestits i jaquetes (penjats), leggins (sobre el prestatge de dalt a la dreta). Al prestatge de dalt a l’esquerra hi veieu peces de roba que tinc guardades d’altres estacions. Potser la fotografia no sembla gaire minimalista, però és perquè és un armari molt petit i que comparteixo amb el meu fill de quasi 3 anys. Així que també hi veieu tota la seva roba: pantalons al prestatge de dalt (al centre), i als prestatges que pengen hi ha la seva roba interior, pijames, samarretes i jerseis. Un d’aquests prestatges que pengen és meu per a la meva roba interior. Els meus pijames no surten a la fotografia, però normalment estan al prestatge de dalt a l’esquerra.

Les peces de roba doncs que tinc, sense comptar pijames, ni roba d’anar per casa, ni roba interior, són: (more…)

veganuary 2017

Ja ens trobem a la meitat de gener, un nou Veganuary ha començat. Mai no és tard unir-se a una causa bona si encara no ho heu fet. Veganuary va començar al Regne Unit el 2014 animant la gent que provés el veganisme durant el mes de gener. Les tres raons principals que citen per provar el veganisme són la reducció del sofriment dels animals, ajudar a conservar el planeta i millorar la salut personal. Però n’hi ha moltes raons més i les podeu experimentar vosaltres mateixos fent aquest repte. A la pàgina web hi trobareu tot de documents que us hi ajudaran: els perquès, un kit d’iniciació vegana, receptes i consells.

20161226 albaJo també us ajudaré! Llegiu-me per aquí i seguiu-me a les xarxes socials, Facebook i Instagram, on comparteixo receptes, consells, informacions, cada dia. L’any passat vaig estar fent el Veganuary i vaig escriure un parell de posts que podeu llegir aquí i aquí.

Des que ha començat el gener, a les xarxes he estat compartint alguns dels meus àpats, tant fets a casa com de diferents llocs de Barcelona i de Londres on es poden gaudir de deliciosos plats vegans. Aviat vull fer una actualització del meu estil d’alimentació, el qual fa cosa d’un any i mig va fer un gir cap a una alimentació quasi (o del tot a temporades) crudivegana, amb un predomini de fruites i verdures en el seu estat natural. Durant aquest temps he canviat força la meva manera de menjar, la qual ja era vegana amb un altíssim contingut de vegetals i sense aliments processats! Podeu trobar totes les entrades que he anat escrivint aquí: crudiveganisme i alimentació viva. També algunes de les meves receptes. Així que estigueu a l’aguait que aviat us explicaré què he estat fent durant els darrers temps.

No cal que sigueu crudivegans ni tan sols vegans (more…)

com eliminar els desigs de dolç

Novament comparteixo amb vosaltres un vídeo i la posterior reflexió dels meus estimats de Sweet Natural Living. Ja he compartit informació d’aquests germans noruecs en l’entrada sobre la ciència al darrere de l’alimentació viva i crudivegana i en la dels arguments per saber si algun aliment és per a consum humà o no ho és. Aquesta vegada responen a la pregunta de com eliminar els desigs de dolç. Molts de vosaltres us quedareu ben sorpresos amb la reflexió. Jo estic totalment d’acord amb aquesta i l’estic posant en pràctica des de fa un any i funciona!

A continuació podeu veure el vídeo (en anglès) i a sota hi trobareu la traducció al català d’algunes de les idees principals i alguna reflexió més.

How to Stop Sugar Cravings and Stay Healthy Every Day

Tothom està cansat de tenir desigs de dolç, per què? Hi podem fer alguna cosa? Per què som addictes al sucre i com podem combatre aquesta addicció.

Ara ve la reflexió que potser molts de vosaltres no espereu: Què passaria si els nostres desigs de dolç fossin completament naturals? Què passaria si fossin tan sols un senyal de gana? Què passaria si estiguéssim dissenyats per menjar sucre? Podria ser cert? (more…)

crudivegana fora de casa

2016 07 11 soparFa uns mesos que estic compartint amb vosaltres la meva experiència amb l’alimentació crudivegana i viva. Pels qui no sabeu de què va, es tracta de consumir aliments en el seu estat natural, sense cuinar, i provinents tots del món vegetal. Bàsicament, l’alimentació se sustenta en les fruites, les verdures i alguns fruits secs i llavors.

Fa un any que vaig començar a alimentar-me així i la quantitat de coses que he experimentat, en tots els nivells, és enorme. Algunes ja les he anat escrivint, com en el dia 30 d’alimentació crudivegana, en l’actualització del meu viatge per l’alimentació viva o en l’actualització de 10 mesos de crudivegana. Hi ha d’altres que encara falta posar-les sobre paper (o sobre pantalla!).

Però avui vull parlar de com es porta tot això de ser crudivegana fora de casa, quan es va a casa de familiars, amics, a restaurants i a fora de la ciutat on, moltes vegades, hi ha encara menys opcions per menjar vegà i, per tant, crudivegà.

Començant amb els àpats en família o amics, aquesta és l’àrea més fàcil. Només cal (more…)