Fa uns dies, parlava de minimalisme i simplicitat, compartint amb vosaltres una llista de les coses que no tenim. Coses que (moltes) havíem tingut però que van anar deixant de tenir l’interès i la necessitat. Uns dies més tard, escrivia sobre idees, «regles» i jocs que afegeixen diversió en el camí en el minimalisme i que ajuden a veure allò que és superflu i que ja no ens fa falta en la nostra vida. Ambdues entrades van ser escrites després que la TVE vingués a fer-me una entrevista sobre què és per a mi minimalisme. El reportatge finalment va sortir per la televisió dissabte a l’informatiu del migdia de cap de setmana i fins ara no havia sortit l’enllaç a internet per poder-ho tornar a mirar. Només són dos minuts, el podeu veure a continuació a partir del minut 21.30 (i fins el 23.35).

L’Informatiu de TVE del 16.07.2016 (reportatge sobre minimalisme del minut 21.30 al 23.35)

Bàsicament el que es mostra és com amb un estil de vida minimalista s’elimina tot allò que no fa cap servei a la teva vida, que no té utilitat o que ha perdut el sentit. Per a mi és una filosofia de vida oposada als excessos que es manifesta en totes les àrees de la vida, en la roba i objectes, en els productes d’higiene i de neteja de la casa, també en l’alimentació i en la forma de viure (allò que es prioritza com a important a nivell personal i professional en cada moment). Per a mi va lligat també amb la sostenibilitat i la cura del medi ambient perquè a l’hora de desfer-me o d’adquirir objectes sempre segueixo les R de reutilitzar, reciclar i reduir, i per això formo part de xarxes d’intercanvi, bancs del temps i consum col·laboratiu.

M’agraden les preguntes que us poso a continuació que ajuden a discriminar si una cosa és digna de quedar-se o de deixar-la marxar:
-Ho compraria un altre cop?
-Ho fem servir/té ús?
-Ho hem fet servir (en el darrers 3/6 mesos/1 any)?
-Ho farem servir (en els 3/6 mesos/1 any següents)?
-M’agrada?
-És completament indispensable?
-Em sento bé quan ho veig?
-Com em fa sentir?
-És quelcom que segueixo guardant però que en realitat no vull?
-En tinc més que suficient?
-Em dóna feina el manteniment?
-Ocupa molt espai?

Una frase em va arribar fa uns quants anys, cap al principi d’aquest camí cap al minimalisme i la simplicitat, i des de llavors sempre em va venint a la ment, la recordo i em (re)inspira és que

Cal buidar per poder tornar a omplir

Metafòricament, una copa plena no pot acceptar cap gota més sense que vessi. Cal buidar-la per poder-la tornar a omplir. De la mateixa manera, un armari ple no pot donar la benvinguda a res més, per tant, ha de buidar-se per poder omplir-se si es vol. No té sentit guardar coses per si de cas, si alguna cosa ja no serveix cal deixar-la marxar, permetent nou espai per rebre coses noves.

Igualment, una ment plena de pensaments entrelligats no deixen pas a nous pensaments, que podrien ser més positius i més plens de pau. Cal primer buidar la ment de tot allò que no ens fa servei a la vida o, fins i tot, ens fa mal i ens turmenta.

S’ha escrit molt sobre la relació directa que existeix entre l’excés de possessions, desordre, i alts nivells d’estrès o estats depressius. I és que massa objectes bombardegen els nostres sentits, com el de la vista. Ens distreuen del que realment és important. Donen senyals al cervell que queden moltes coses a fer (ordenar, endreçar…). Inhibeixen la creativitat i la productivitat. Creen ansietat perquè mai saps quan arribaràs al final de la pila (d’objectes reals o de tasques per fer).

Per tots aquest motius i més, fa uns quants anys vaig començar a minimitzar les meves possessions i donar un gir a la vida, deixant només allò que m’aporta felicitat, tranquil·litat i simplicitat. I definitivament, menys és més. #lessismore

En quin punt esteu vosaltres? M’agradarà molt sentir les vostres experiències perquè encara avui, segueixo inspirant-me d’altres persones que caminen també per aquesta sendera del minimalisme.

Altres entrades sobre miniamlisme

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *