Avui tractarem de solucionar dues situacions amb què moltes ens trobem ben sovint a casa en relació amb els àpats en general i, en particular, amb els menjars amb els nostres fills: com no llençar menjar i com fer que els petits de la casa mengin més varietat d’aliments.

Nosaltres, els pares, som els qui hem de, sempre, oferir-los àpats equilibrats, ben pensats i nutritius, però els nostres fills escolliran el que els vingui de gust menjar en aquell moment. Aquest fet és un tema sencer per si mateix, el què fer i com gestionar aquestes situacions, (deixar-los que només mengin el que ells volen o “ajudar-los”, per dir-ho suau, a menjar allò que volem que mengin), del qual parlem en el taller Cuina saludable i saborosa per als petits de la casa i en els assessoraments individuals i del qual escriuré més àmpliament ben aviat. Però no és del que volia parlar avui.

croquetes de verdures i civadaAvui, imaginem la situació que en un àpat (posem el dinar) el petit mengi molt poc o només d’un element (per exemple només la pastanaga, o només les mongetes, o només els pèsols). Per tant, queda menjar al plat. Què fer amb les restes de menjar? No crec que cap de nosaltres vulgui llençar menjar i malgastar els diners. I el temps. Perquè aquell menjar ja l’hem preparat, hem dedicat una bona estona a comprar i cuinar. Podem tornar a oferir el mateix menjar més tard, però pot resultar que el nen no ho vulgui tampoc. Aleshores, hem de donar-li una nova vida a aquell plat, per tant, reconvertir-lo, transformar-lo, donar-li una nova forma.

Us comparteixo un exemple concret. Per dinar tenim pastanaga i carbassó cuit amb una mica d’aigua i espècies (al gust); patata al forn; cigrons amb oli d’oliva i una mica de tahina. De les verdures, el petit només menja una mica de pastanaga, perquè és una de les verdures que més li agraden. En realitat, no sol estar mai interessat pel carbassó i no gaire, per la patata. Una reconversió del plat per a un àpat posterior pot ser la següent. Aixafem totes les verdures amb una forquilla, la patata, la pastanaga i el carbassó, que ja tenien el sabor de les espècies i oli d’oliva. Deixem que aquesta massa quedi amb trossets (no completament com una pasta) i hi afegim algun ingredient que amalgami i doni consistència. Pot ser algun tipus de farina, poden ser llavors (sèsam, lli) mòltes… En aquest cas, uns quants flocs de civada (els mateixos que es mengen per esmorzar) i treballem la massa una miqueta més amb les mans. Ho deixem en un recipient i ho fiquem a la nevera. L’estona de nevera farà que tot quedi més lligat.

Un cop ho necessito per al següent àpat, ho trec de la nevera i faig petites boles més o menys aplanades que posarem en una paella amb una mica d’oli ben calent per escalfar-les i donar-los un toc una mica torrat. I ja tenim unes croquetes casolanes de verdures i civada. Aquest proper àpat podria ser el sopar, però, com he dit moltes vegades per aquí o en el darrer post de la pàgina de facebook,

Els ESMORZARS i BERENARS per als petits de la casa poden semblar difícils de variar i acabar sent monòtons. Podem caure…

seguiu llegint el post a Vida de sabor autèntic – nutrició i salut / llenguatge i comunicació del dilluns, 8 / juny / 2015

jo he triat que sigui per berenar. Un berenar fora de la norma i del comú d’esmorzars i berenars típics amb elevat contingut de carbohidrats refinats i amb sucres com sucs, galetes, torradetes, bastonets, cereals, entrepans, pastes, que no són de cap manera una bona opció.

La part encara més interessant de la història és que el petit s’ha menjat les croquetes, unes croquetes que tenen ingredients que amb altres presentacions o moments del dia no s’ha menjat. Què us sembla que per berenar hagi menjat el que esperàvem que mengés per dinar però reconvertit? Jo crec que ens ha de fer pensar en força coses. A mi, per exemple, me’n venen al cap de diverses com que cal que escoltem els nostres fills, allò que volen, allò que no i per què. Cal que els donem els seus temps. Cal que experimentem i que experimentin, que reinventem àpats, que ens traguem de sobre prejudicis que ens marquen que s’han de menjar un específics aliments a certes hores del dia. I calen moltes més coses. Però ara us deixo la zona de comentaris per a vosaltres, perquè compartiu les vostres inquietuds, els vostres plats reinventats i els vostres consells.

I aquí teniu la recepta resumida.

Croquetes de verdures i civada

Ingredients:
(per a 1 infant d’entre 10 i 24 mesos)

(tot són restes d’un plat anterior)
-Uns trossets de pastanaga cuita (cuita amb una mica d’aigua i espècies al gust)
-Uns trossets de carbassó cuit (el mateix que la pastanaga)
-Uns trossets de patata (en aquest cas, patata al forn)
-Flocs de civada (o alguna farina / o algunes llavors mòltes com lli o sèsam)
-Oli d’oliva

Preparació:

-Aixafem totes les verdures amb una forquilla, que ja tenien el sabor de les espècies i oli d’oliva. Deixem que la massa quedi amb trossets (no completament com una pasta) i hi afegim uns quants flocs de civada que amalgamen i donen consistència.
-Ho deixem en un recipient i ho fiquem a la nevera una estona.
-Ho traiem de la nevera i fem petites boles més o menys aplanades que posarem en una paella amb una mica d’oli ben calent per escalfar-les i donar-los un toc una mica torrat.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *