Milions matant milions
Algú està matant els animals destinats “al consum”, ara mateix, en milers, dia rere dia.
“Avui vivim en un món en què matem centenars de milions de peixos, 900.000 vaques, 1,4 milions de cabres, 1,7 milions d’ovelles, 3,8 milions de porcs, 11,8 milions d’ànecs i més de 200 milions de pollastres CADA DIA”
Our World in Data
Algú que no vol fer aquesta feina, però que no li queda més remei.
Persones que venen d’altres països, en situació social vulnerable.
“…un informe de la UE del 2019 sobre la indústria càrnia va destacar la manca de normes mínimes per a les inspeccions i definicions estandarditzades de treball…”
The Guardian
Aquest “algú” resulta que en són milions. Més d’un milió de persones que treballen a escorxadors a Europa. Només a Europa. Imagina si comptéssim la resta de continents.
Ningú no vol fer aquesta feina, però algú l’ha de fer… si és que creiem que és necessari que s’hagin de consumir animals.
Milions de persones condemnades a patir tota mena d’accidents (treballen amb maquinària molt perillosa, punxant, cremant, tallant…)
“…les seves mans sagnaven per butllofes que esclataven mentre arrossegava repetidament els cadàvers…”
The Guardian
i tota mena de conseqüències en la seva salut mental (depressió, ansietat, addiccions…).
“Els treballadors dels escorxadors van descriure les conseqüències psicosocials, com ara el distanciament social a causa de l’esgotament o fins i tot la perpetració de violència, normalment en un context domèstic.”
PubMed Central
Violència genera violència
Estar d’acord amb el consum d’animals, és estar d’acord amb la violència domèstica i moltes altres formes de violència.
“Un volum creixent d’investigació ha descobert que les taxes de vi0lència domèstica, agr3ssió s3xual i abú$ infantil augmenten quan s’introdueixen escorxadors en una comunitat, fins i tot controlant altres factors.
Diversos estudis han confirmat que aquesta correlació existeix, i no s’ha trobat cap correlació d’aquest tipus en els sectors manufacturers que no impliquen la matança d’animals.
Tot i que s’ha suggerit que els treballadors dels escorxadors tenen taxes elevades d’estrès posttraumàtic (TEPT), alguns argumenten que una designació més adequada seria estrès traumàtic induït per la perpetració (en anglès, PITS). Es tracta d’un trastorn d’estrès que prové de la perpetració de violència o assassinat.”
Sentient Media, 2024
No en pot sortir res de bo d’una pràctica violenta. I consumir animals és demanar que tot això ocorri. Potser no n’érem conscients, però ara sí. Tenim els estudis, tenim els testimonis. No podem fer els ulls cecs. Si fem ulls cecs, en som còmplices.
Violència genera violència. Per tant, si vull que acabi la violència en el món, he de deixar de donar suport a pràctiques que fomenten la violència en el món.
Anomeno una de les pràctiques més violentes que existeixen en el món: Matar persones i matar animals.
Suposo que hi estem d’acord. Aleshores, la següent pregunta és: Qui mata més animals, dia rere dia?
Resposta: Els treballadors dels escorxadors.
D’acord, aleshores hem d’aconseguir que els treballadors dels escorxadors tinguin una feina millor (que no involucri matar animals dia rere dia amb les conseqüències psicològiques i socials que té; *et deixo a sota alguns articles que ho demostren).
Com fem per què ningú hagi de tenir una feina que involucri matar milers d’animals? Deixant de consumir animals.
Conclusió: Deixar de consumir animals és una de les accions més efectives per acabar amb la violència en el món.
I recordem que això ho podem fer cadascun de nosaltres, perquè si la demanda de consum d’animals baixa, la feina d’aquestes persones es reduirà (i no vull que es quedin sense feina, vull que en tinguin una de millor).
Paraules de Thich Nhat Hanh: no donar suport a cap acte de matar
“Tinc la determinació de no matar, no deixar ningú que mati, i no donar suport a cap acte de matar en el món. Hauríem de consumir d’una manera que ajudés a reduir el sofriment dels éssers vius. I d’aquesta manera podríem preservar la compassió en els nostres cors.»
Thich Nhat Hanh, mestre budista i activista de la pau.
Més clar no pot ser: no mataré, ni deixaré que algú matí algú, ni donaré suport a cap acte de matar. Només d’aquesta manera aconseguirem podrem reduir el sofriment en el món.
Com deia abans: hi ha un acte que inclou matar milers d’animals que és acceptat per la majoria de la població. Un acte que provoca greus conseqüències psicològiques i socials a les persones que ho fan. I que amb les nostres tries de consum, estem fent que aquestes persones hagin de seguir fent aquests actes de matar.
Hi veus la connexió?
Paraules de George Thorndike Angell: treballar en les arrels
Una altra cita que m’agrada molt compartir és la de George Thorndike Angell, advocat, filantrop i activista nord-americà:
“De vegades em pregunten: Per què perds tot aquest temps i diners parlant dels animals, quan hi ha tanta crueltat cap a l’home? Al que jo responc: Estic treballant en les arrels.”
George Thorndike Angell
Thorndike ja ho deia també amb aquesta cita. Ell veia clar, com jo, que les dues coses estan interconnectades i parlava de “treballar en les arrels”.
Efectivament: una de les arrels dels problemes en el món és que la violència es pugui cometre a vegades sí, a vegades no; en unes condicions, sí, en unes altres, no. Si hi ha possibilitat de cometre violència algunes vegades, correm el risc d’”equivocar-nos” i cometre violència “quan no tocava”.
Un exemple. Si jo aprenc que no hem de fer mal a l’altre, però després descobreixo que els animals del meu plat algú els ha matat perquè jo me’ls mengi, estic entenent que hi ha ocasions en les que està bé fer mal.
I resulta que no tothom sabrà posar el fre ni la línia. Perquè uns “només” maten vaques i porcs; però d’altres també maten conills i cavalls; i en segons quines cultures també maten gossos i gats.
Traçar aquestes línies tan subjectives és molt perillós
És molt PERILLÓS que des de ben petits aprenguem que de vegades està bé matar i fer mal. Perquè correm el risc d’”equivocar-nos” i dir:
- «Doncs jo penso que aquí puc fer mal, o puc matar.»
- «Jo crec que està justificat. Veig que altres ho fan.»
- «Doncs jo penso que “aquest” no es mereix tant respecte.»
- «Doncs jo penso que “aquesta nacionalitat, raça, persona que parla aquesta llengua” no es mereix tant.»
Perquè… on tracem la línia? Segons què?
Solució clara: fer mal està malament SEMPRE. Matar és claríssim que està malament SEMPRE. Així no ens arrisquem a no saber on traçar la línia.
I encara més: que cometre violència cap a éssers indefensos està connectat amb ser capaços d’ampliar el cercle on infringir la violència.
Hi veus el perill?
Des de petits veiem que hi ha actes de matar que són correctes. Correm el perill de no saber on traçar la línia del que és correcte i el que no (i a la realitat en què vivim en el món em remeto).
I acabava fent un apunt sobre la connexió que hi ha entre la violència comesa a éssers indefensos i després cometre actes violents a més gran escala.
Amb éssers indefensos em refereixo sobretot als animals de granja i domèstics. Un estudi històric de la Societat de Massachusetts per a la Prevenció de la Crueltat amb els Animals i la Universitat Northeastern va concloure que les persones que maltracten animals tenen CINC vegades més probabilitats de cometre delictes violents contra els humans (Animal Care & Control).
Les persones que són capaces de fer mal un animal, seran més capaces d’ampliar el seu cercle de violència cap a persones vulnerables i indefenses: infants, persones amb discapacitat, persones en estat de vulnerabilitat social…
Hi ha estudis que ens demostren aquestes connexions. Tornem als milions de persones que treballen als escorxadors: aquestes persones normalitzen la violència que cometen cada dia, i l’amplien.
Així que encara que no t’importin (gaire) els animals, ni la teva salut, ni el planeta… La violència en el món et preocupa?
Fonts:
- “‘The whole system is rotten’: life inside Europe’s meat industry”, The Guardian (set. 2021)
- “The Psychological Impact of Slaughterhouse Employment: A Systematic Literature Review”, PubMed Central (jul. 2021)
- “How many animals get slaughtered every day? Hundreds of millions of animals get killed for meat every day”, Our World in Data (set. 2023)
- “How Slaughterhouses Work: The Harsh Reality of Meat Production”, Sentient Media (jun. 2024)
- “The Link Between Animal Abuse and Human Violence: Understanding the Complex Connection”, Animal Care & Control (Los Angeles County).
També et deixo un petit recull d’articles on demostren la connexió entre treballar en un escorxador i patir greus problemes de salut mental i cometre actes violents contra persones:
- “The Psychological Impact of Slaughterhouse Employment: A Systematic Literature Review”, PubMed (2021)
- “Slaughtering for a living: A hermeneutic phenomenological perspective on the well-being of slaughterhouse employees”,
- International Journal of Qualitative Studies on Health and Well-being (2016)
- “Human-animal interactions, occupational health and well-being in pig slaughterhouses of Colombia: Exploring worker perceptions and practices”, Preventive Veterinary Medicine” (2025)
- “Confessions of a slaughterhouse worker”, BBC (2020)
- “El trabajo en los mataderos es aún uno de los más explotadores del mundo”, a Sentient.
- “Estrés postraumático y depresión: las secuelas de trabajar en un matadero”, Vice (2017)
- “Las personas también son víctimas de los mataderos”, Gen V (2020)
- “Violence Translating Outside the Slaughterhouse”, New Roots Institute (2022)
- “Animals Aren’t The Only Victims In Slaughterhouses”, Faunalytics (2022)
Imatge: de Ken a Pixabay.